El Suport Conductual Positiu a nivell d’Escola (SCPE) és un enfocament àmpliament acceptat per prevenir l’aparició de conductes problemàtiques a l’àmbit escolar.
A finals dels 90, als Estats Units es va crear una llei anomenada IDEA (de l’anglès Individuals with Disabilities Education Act), mitjançant la qual es va establir l'aplicació del Suport Conductual Positiu (SCP), com a estratègia i metodologia per abordar els problemes de conducta greus de l'alumnat amb discapacitat. Aquesta llei va suposar un canvi, ja que fins llavors, els tipus d’intervencions s'havien basat més aviat en la reducció que no pas en l’avaluació conductual.
L'aplicació del SCP va donar resultats evidents i satisfactoris, de manera que més endavant, es va incorporar també com a sistema de suport a les conductes lleus i moderades dels alumnes de centres ordinaris. Aquest canvi d’enfocament va fer que diferents aproximacions conductistes, s’unissin a un enfocament empíric de suport a la conducta que és el Suport Conductual Positiu a nivell d’Escola (SCPE).
Característiques principals del SCPE
El SCPE és un enfocament sistèmic que cal implementar de forma precisa i constant a tot l’alumnat, a través d'un seguit d'intervencions que posen èmfasi en una visió preventiva i positiva per establir entorns segurs, estables i predictius.
Per implementar un pla de suport educatiu, cal un equip de lideratge escolar, format per un administrador, representants del curs, pares i sovint un representant de l’alumnat entre altres membres del personal de l’escola.
La metodologia es basa en pràctiques basades en l'evidència, que s'obtenen a partir de:
- La cerca d'informació sobre pràctiques educatives
- El recull de resultats obtinguts en les pràctiques educatives
- Sistemes de suport per a una correcta implementació
- L'anàlisi de resultats per a la presa de decisions
El desenvolupament de les pràctiques positives es dona en 3 nivells de prevenció:
- Prevenció primària (80% de l’alumnat): s’estableix un sistema positiu de normes i expectatives educatives per a la gestió de l’aula, per a tot l’alumnat i per al personal en totes les situacions escolars.
- Prevenció secundària (15% de l’alumnat): s'intervé en alumnes concrets i/o grups d'alumnes que presenten conductes de risc; s'utilitzen sistemes de control sobre conductes concretes a partir del progrés diari en compliment de normes i expectatives.
- Prevenció terciària (5% de l’alumnat): s'intervé de manera intensiva en alumnes que presenten conductes d'alt risc i que requereixen una intervenció continuada.
Intervencions conductuals a 5 àmbits de l’escola
Els 3 nivells de prevenció interaccionen entre ells i, al mateix temps, amb els diferents àmbits de l'escola:
- Escola: a nivell global s'estableixen els valors, les normes i les expectatives de conducta que s'esperen dels alumnes. És l'equip de lideratge qui marca objectius i planteja expectatives que, al seu torn, cal poder reconèixer i mesurar. A partir d’aquí, el disseny de les classes té en compte aquestes expectatives als espais escolars importants (menjador, passadís, transicions).
- Fora de l’aula: les pràctiques s’apliquen en llocs on no es dóna la instrucció acadèmica. Les intervencions principals són: ensenyament de rutines i expectatives conductuals, supervisió activa, reforç positiu de les expectatives conductuals desitjades, recordatoris i precorreccions (corregir abans d’arribar a un context problemàtic).
- Aula: es centren en el suport i millora de l'ensenyament-aprenentatge i en conseqüència en la millora del rendiment escolar. Inclouen: l’explicació i foment d’expectatives positives, rutines i indicacions per a tota la classe; una supervisió activa; una proporció d’interaccions adult-alumne d’entre 6 i 8 positives a 1 negativa; el redreçament d’errors conductuals menors o poc freqüents; precorreccions freqüents d’errors crònics; instrucció acadèmica i currículum efectius.
- Famílies: entre les intervencions de suport familiar descrites a la literatura especialitzada, algunes prometedores són el SCP continu per a totes les famílies, el contacte, comunicació i elaboració d’informes positius regulars, la participació i implicació activa dels companys de classe i l’accés a sistemes d’escola integrada i recursos comunitaris integrats.
- Alumnes: el darrer grup d’intervencions, les individualitzades, van dirigides als alumnes que menys responen a les intervencions primàries. Inclouen l’avaluació conductual funcional, els plans d’intervenció conductual funcional, la presa de decisions en equip i basada en dades, els processos creuats i la planificació centrada en l’individu, l’ensenyament d’habilitats socials i autocontrol i les adaptacions instructives individualitzades.
L’enfocament funcional del SCPE
Una conducta problemàtica pot produir-se perquè, després d’emetre’s la conducta, té lloc una conseqüència de reforç positiu o perquè s’evita una condició adversa. Aquestes conseqüències poden ser sensorials, socials (adults i companys de classe) o tangibles i relacionades amb una activitat. Tenint en compte aquests dos principis conductuals, el SCPE fa servir l’avaluació conductual funcional per determinar els antecedents i les conseqüències que provoquen i mantenen una conducta.
Així, un pla conductual centrat en l’avaluació conductual funcional té els objectius de: ensenyar i reforçar les conductes socials adequades segons el context, eliminar esdeveniments passats que provoquen una conducta problemàtica, afegir antecedents que provoquin conductes socials desitjades, eliminar les conseqüències que mantenen una conducta problemàtica i afegir conseqüències que mantinguin una la conducta desitjada.
Estat actual del SCPE
El SCPE ha evolucionat al llarg dels últims 10 anys i ha adquirit una solidesa conceptual que ha fet que més de 9.500 escoles en més de 40 estats es trobin en procés d’implementació. Avui el SCPE continua buscant maneres de millorar i orientar els nous reptes de la recerca i la implementació, donant-se a conèixer i ampliant-ne la implementació a un major nombre d’escoles.
Referència:
